Dissabte negre a Creixell Crims!

I no només negre per la celebració de la quarta edició del Festival de Novel·la Criminal en Català Creixell Crims, sinó per la tempesta amb llamps i trons que el dissabte 12 de juliol va obligar els organitzadors a traslladar el dinar amb autors de l’aire lliure previst al refugi de Cal Cabaler, una casa pairal de la localitat construïda l’any 1783. Tots a cobert i molt contents per gaudir sense ensurts d’un àpat acabat amb dos deliciosos pastissos, elaborats per pastissers de la localitat, commemoratius del Festival Creixell Crims.

Organitzat per l’Ajuntament de Creixell i la Biblioteca Municipal i coordinat per l’escriptora Raquel Gámez-Serrano i la directora de Bibliocreixell, Maribel Pérez Fontanillas, el festival va dedicar la tarda del divendres 11 de juliol a l’entrega de premis. Glòria Biosca va guanyar el I Premi de Poesia Criminal El Mònic, dotat amb 400 euros, mentre que el III Premi Juvenil de Relats Jordi Tiñena-TDB es repartí entre Marta Larregola, Aina Velasco i Martí García (1r i 2n d’ESO) i Laia Sancho (3r i 4t d’ESO). Per acabar, el IV Premi Margarida Aritzeta-Vila de Creixell va ser per l’escriptor badaloní Quim Gómez, per la seva obra Spina, que publicarà l’Editorial Clandestina, i el III Premi Trajectòria va ser atorgat al prolífic escriptor Pep Coll, considerat “el pare fundacional de la novel·la rural catalana a la literatura policíaca”.

Dissabte 12 no vam gaudir a Creixell d’un sol espatarrant com en altres edicions del festival. Enguany, el cel fosc amenaçava tempesta, potser per a amenitzar una jornada dedicada matí i tarda al debat i a la presentació de novetats negres. Començarem amb una taula rodona, moderada per Isabel Mercader, parlant de “Els secrets dels clubs de lectura” amb la participació de Concha Núñez, coordinadora del Club de Novel·la Negra d’Altafulla, Cris Serrano, de la Biblioteca Municipal de Roda de Berà, i Maribel Pérez Fontanillas, de Bibliocreixell. Innegable el treball que fan les biblioteques públiques a través dels clubs de lectura i actes de tota mena per fomentar la lectura, especialment entre els més joves, l’esperança del futur.

La segona taula rodona, dedicada a la presentació de novetats literàries i amenitzada amb interpretacions musicals de la pianista Elizaveta Mironova, va comptar amb Mònica Socias com a presentadora, Comencem amb L’estafa del segle, de Salvador Balcells, un retrat de la Barcelona de 1880, on desembarquen més d’un centenar d’emigrants italians a l’espera de continuar viatge cap a Oceania, on han comprat unes terres per establir-se. Encara no saben que han estat estafats. L’estafa del segle és la tercera part d’una trilogia que comença amb Els crims del convent i continua amb Quan la mort truca a la porta, tots tres títols molt recomanables. Continuem amb Glòria Sabaté i la seva Mort al palau, que trasllada al lector a la Barcelona de 1908, al Palau Güell. “Volia fer un homenatge al gènere detectivesc i, especialment, a Sherlock Holmes, el famós investigador d’Arthur Conan Doyle. A principis del segle XX, les aventures del famós detectiu es representaven al Teatre Principal, de Barcelona, i s’anaven traduint textos de les novel·les de l’autor al català. Per altra part, el Palau Güell és ple de passadissos secrets. Vaig pensar que era un lloc ideal per imaginar un assassí disposat a matar i un misteri per descobrir”, explicà Glòria Sabaté.

Una veritat i unes quantes mentides, de Jaume Albert Ollé, també situa l’acció a Barcelona, però el 1944. La Ciutat Comtal s’ha convertit en un cau d’espies de les potències combatents a la Segona Guerra Mundial. “A l’Espanya de Franco hi havia generals a favor d’entrar en combat al costat dels nazis i altres que no ho estaven”, explicà l’autor. El capità Alcaraz, el protagonista, un militar membre del servei secret d’informació de l’Alt Estat Major, serà enviat a Barcelona per investigar la mort d’un company d’armes i una desaparició, a la vegada que haurà de recuperar uns documents confidencials que no han de caure en les mans equivocades. “Es tracta d’un personatge que, malgrat pertànyer al bàndol guanyador, fa una crítica al franquisme des de dins. Hi ha coses que no li agraden”.  Finalitzem aquesta ronda de novetats amb Llibreters de vell de corcoll, de Joan Company Arpa, una novel·la d’acció trepidant, a parer de Mònica Socias, que rendeix homenatge a les “llibreries de vell” amb una trama sobre falsificadors de llibres d’art molt coneguts, com El Quixot. La història portarà al lector de Barcelona a Cardona i viceversa i no faltarà una persecució esbojarrada a l’estil d’una pel·lícula de l’agent 007. “No es tracta d’una novel·la sanguinària, però hi trobareu uns quants morts, començant pel primer llibreter de vell, que apareix penjat a la primera pàgina”, va avisar l’autor.

“La part oculta de l’escriptura i la documentació”, última taula rodona del matí, reuní a Marta Alós (Culpables), Irene Solanich (Matar impunement) i Lluís Llort (Demolició), moderats per Montse Sanjuan. Com escriuen? Diàriament o de tant en tant? Com encaren el procés de documentació? Què en pensen dels premis literaris? Marta Alòs confessà que és escriptora “de brúixola”, que no té pensada tota la història abans de començar a escriure, que es documenta bé “per no posar la pota” i procura dedicar una estona cada dia per no deixar abandonats els personatges. Lluís Llort no acostuma a documentar-se gaire, però sí que ho ha fet (amb advocat, comissari, jutgessa) per escriure “Demolició”, la seva novel·la més realista, guanyadora del Premi L’H Confidencial 2024, primer premi que aconsegueix amb obra inèdita. Irene Solanich explicà que Matar impunement és un assaig, fruit de la seva tesi doctoral, sobre la història de la col·lecció “La Negra” nascuda sota el segell de la Magrana. El llibre, dividit en tres parts, resumeix tots els títols, un per un, que van formar part d’aquesta mítica col·lecció, des de Sota el signe de Sagitari (1986), de Jaume Fuster, fins a Crim a les Àligues (1998), de Jordi Ortiz. Sobre els premis, tots coincidiren en que son subjectius, “però molta gent no podria publicar si no guanya un premi”.

Després del dinar de germanor a Cal Cabaler, a cobert dels ensurts meteorològics, tornada al Casal Municipal per escoltar la lectura dramatitzada d’un dels passatges més tràgics de Parricidi, drama rural de Caterina Albert, que va interpretar magistralment l’actriu Marta Marín. A continuació dues taules rodones força interessants: “Sant i senya en el periodisme” i “La Zona Fosca”. A la primera, varen participar Antoni Batista (La veritat del cas Comorera), Oriol Canals (No dormiràs) i Juan Cal (A boca de fosc), moderats per Jordi Salvat i es va assenyalar que “un periodista porta una novel·la dins i en algun moment es decideix a escriure-la”.  La segona taula rodona, moderada per Raquel Gámez-Serrano, reuní a Santi Vancells (Una veritat difícil) i Pere Cullell, periodista i presentador a TV3 de la sèrie documental “La zona fosca” (2007), que explicà en tretze episodis casos d’assassinats en la Catalunya del segle XX. Però la sorpresa la va donar Santi Vancells en desmentir que el filòsof Walter Benjamin es suïcidés a Portbou el 1940 amb una sobredosi de morfina. I això ho explica a Una veritat difícil, una crònica literària escrita des del coneixement mèdic i la investigació biogràfica.

No acabarem la crònica d’un dissabte negre a Creixell Crims sense parlar de l’“Interrogatori” a Margarida Aritzeta per part de Raquel Gámez Serrano. Aritzeta va formar part del col·lectiu literari Ofèlia Dracs i va tornar a escriure novel·la negra després de participar en un relat, “L’assassinat de la venedora de cupons” a l’antologia Elles també maten, a cura d’Anna Maria Villalonga. Aquest relat va ser l’espurna que la va portar a escriure quatre novel·les amb l’editorial Llibres del Delicte protagonitzades per la inspectora Mina Fuster (L’amant xinès, Els fils de l’aranya, Rapsòdia per a un mort i Teoria del gall). La seva última novel·la negra, L’Hort de les Ànimes, publicada a la col·lecció Crims.cat de Clandestina Editorial, arranca amb l’assassinat d’un capellà que és trobat mort nu i amb signes de violència a l’hort de la rectoria. La mateixa nit desapareix un nen de set anys. La novel·la ens parla dels secrets, de les coses que no es poden saber, del silenci i l’ocultació en tot el que està relacionat amb l’Església, i també de la culpa i de l’intent de reparació.

Creixell Crims tancà la seva quarta edició convertit en un dels referents de la novel·la criminal en llengua catalana. Enhorabona a tots els que ho heu fet possible! Ens veiem en 2026!